La definició d’amor varia per a cadascú, per tant es gairebé impossible trobar una definició de l’amor amb la que tothom estigui d’acord, encara que potser, tots coincidiríem al afirmar que és una emoció intensa i que existeixen diferents tipus d’amor.
Per exemple estar enamorat; si preguntéssim a un científic o un biòleg, potser ens diria que estar enamorat es una reacció bioquímica que succeeix al cervell provocada per les hormones i l’instint de perpetuar l’espècie, mentre que si preguntéssim a un psicòleg, el que respondria seria, que quan ens enamorem el que busquem es confiança, passió i compromís, trobar una persona que ens faci sentir segurs i sigui capaç de encaixar amb la idealització que nosaltres hem creat de la parella perfecta.
Jo considero que l’amor té la capacitat de fer que la gent es mobilitzi, per tal de fer feliços a aquells qui estima, sota la creença de que tot es possible. També té la capacitat de suavitzar a la gent més repel·lent i tosca, mentre que simultàniament aconsegueix fer-nos sentir invencibles i vulnerables.
Encara que no tot es de color rosa, l’amor cec cap a aquestes persones ens causa dolor quan ens decepcionen o ens traeixen.
Però hi han moltes maneres d’estimar algú, de forma incondicional com l’amor d’una mare, i moltes vegades no sabem ni tan sols perquè ho fem, simplement ho fem i punt.
A causa d'aquests sentiments actuem de manera irracional, egoista i temerària, ja que quedem captivats per l’emoció, anhelant-ne sentir més.
Seriem capaços de gairebé qualsevol cosa, sense importar-nos si obrem bé o no, per tal de que les persones que estimem siguin felices, perquè ens es insuportable veure-les patir i no poder fer res. Ens deixem endur sota l’efecte caòtic i fascinant de l’amor.